Diari d'en Nemo

Estem contents de presentar-vos la nova GNULinux.cat*, la traducció catalana de GetGNULinux.org. Aquest lloc web ha estat minuciosament millorat durant les darreres setmanes.


La llista de millores és llarga. Podem començar per l'estètica: cada part del disseny s'ha renovat per fer-lo més lleuger i agradable, seguint l'estil de les altres llengües. S'hi han afegit imatges, algunes localitzades; i cada pàgina reflecteix els incomptables canvis de text que s'han traduït de la web anglesa durant l'ultim any. Aquí el mèrit és d'Oriol Piera i Rafael Carreras per la seva pacient feina.

El més important és que ara la traducció GNULinux.cat es fa directament amb un servei web. Això vol dir que qualsevol persona hi pot contribuir, suggerint o millorant les cadenes de text traduïdes, i llavors l'aportació la pot construir i publicar un administrador amb tan sols dos clics. No haurem de remenar més el codi XHTML ni els documents de textos fixos.

Aquesta actualització del web en català és també l'oportunitat de portar una sèrie de noves captures de pantalla a tots els llocs web. A més, s'han reemplaçat les petites banderes de dalt per un menú, cosa que permet escollir les llengües més fàcilment. El menú evita l'associació de les llengües amb els estats (banderes); hem realitzat unes proves exhaustives per assegurar-nos que funcioni en tots els cercadors.

Al llarg dels propers dies, anunciarem coses més concretes, algunes de les quals potser endevinareu si feu un cop d'ull a la traducció.

*GNULinux.cat va ser creat per aquelles persones que amb prou feines havien sentit a parlar, o no coneixien, el sistema operatiu lliure GNU/Linux. Des de llavors fins ara, la web s'ha anat canviant, ampliant i traduint gràcies a una comunitat de persones voluntàries d'arreu del món, amb l'objectiu de sintetitzar i fer més%

Divendres, al sortir de la feina, vaig fer camí cap a Puigcerdà, i com que l'Alba ja havia anat amb cotxe tres dies abans, vaig confiar a anar-hi en tren.

Al arribar a l'Estació de Sants, vaig veure que hi havia força embolic, i em va fer força ràbia que hi haguessin desenes de guixetes per a vendre bitllets de gran recorregut i només 6 (si si, de prop de 50 que deu haver-hi) per a rodalies i regionals, amb la corresponent cua de 15 persones a cadascuna. A més, per anar a Puigcerdà, només es pot fer per guixeta ja que les maquines de Rodalies no arriben fins a Puigcerdà.

A tot això, amb el bitllet comprat, vaig veure com el meu tren es retrassava 45 minuts (El tren havia de sortir a les 18:45), mentre anaven passant altres rodalies. Al final, vaig arribar a Ribes de Freser i vam baixar a per agafar un autobús ja que el tram Ribes-Puigcerdà esta en obres. Doncs ja ho veieu, un trajecte d'hora i mitja per la Collada de Toses en autocar, a prova de Biodramina.

Arribada a Puigcerdà a les 23:30.

I durant el viatge penses que la Renfe te trens que en 3 hores arriben a Madrid, i per arribar a Puigcerdà en trigues 4:45. Quin país!!

Be, i com que vull acabar el post be, diré que vaig passar un gran cap de setmana gràcies a la gentilesa dels pares d'en Manel que ens van deixar okupar el seu domicili habitual, i als amics de'n Manel (Ivan, Montse i companyia) que ens van collir i ens van portar per les Festes del Roser de Puigcerdà!!

"30 anys, pocs canvis"

 Les parets parlen

Els defensors de la Patents, argumenten que sense patents no hi hauria innovació, ja que cap empesa es gastaria quartos investigant quelcom que la resta podran copiar. Potser tenen part de raó, tenint en compte com esta muntat el món avui dia, però i si fos l'Administració qui s'encarregués d'aquesta investigació? Llavors, els avenços serien públics i l'administració podria recuperar part dels fons invertits venen drets d'ús a empreses privades.

Tot i que això sembli que no diferencia gaire de la situació actual, res més lluny de la realitat. Avui en dia, les grans companyies petrolieres i nuclears compren patents dels avenços en energies renovables per reservar-ho i comercialitzar-ho quan la situació sigui insostenible. Com és que deixem en mans d'aquests traficants d'idees aquest potencial?

Molt més demostrable és que les patents de programari són un fre a la innovació. Tant és així que els que es dediquen a aquest negoci, pensen que el que han inventat és insuperable, ells mateixos es frenen en la innovació. Aquesta és la frase que va dir un comissari de l'Agència de Patent dels Estats Units d'Amèrica:

"Tot el que es podia inventar, ja s'ha inventat"   Charles H. Duell

 Estigueu segurs que amb les patents no arribem gaire lluny.

Thubten Wangchen , director de la Casa del Tibet a Barcelona

Nascut l'any 1954 a Kirong (Tibet) Thubten Wangchen va veure's obligat a marxar exiliat del seu país a causa de la invasió Xinesa. Als 16 anys va entrar al monestir budista de Namgyal, monestir privat de Dalai Lama a Dharamsala (Índia). Va arribar a Catalunya com a traductor i posteriorment va organitzar conferències, exposicions i seminaris sobre la cultura tibetana. Ja instal·lat a Barcelona va dirigir el Lama Project, un projecte destinat a recopilar les tradicions budistes més antigues per tal d'assegurar-ne la continuïtat. Després d'un intens intercanvi cultural amb occident i sota el consell del mateix Dalai Lama, l'any 1994 Thubten Wangchen va crear la Casa del Tibet de Barcelona. L'any 2000 la Casa del Tibet es va convertir en Fundació amb l'objectiu de potenciar la difusió i defensa de la cultura tibetana, els Drets Humans i la cooperació i solidaritat amb el poble tibetà a l'exili, focalitzat sobretot en programes d'educació i salut.

Marcel Dalmau, artista visual

Nascut a les Planes d'Hostoles, és artista i fotògraf. El 4 de juliol de 1992 Marcel Dalmau va ser detingut a Girona i traslladat a Madrid, on va ser torturat repetidament. Allibetat sense càrrecs, posteriorment va refer la seva vida treballant, exposant a vàries ciutats europees. És l'autor del cartell de les Festes del Tura de l'any 1996. Actualment és membre de l'Associació Memòria contra la Tortura.

 

 

Dia: Dissabte, 5 de juliol de 2008
Lloc: Els Catòlics (Olot)
Hora: 17:30 hores
Organitza: Maulets de la Garrotxa

Diuen que ha arribat un punt que tenim dies per a tot, potser és cert. Però no per això faré cas omís a la crida que ens arriba des de la campanya "Catalunya lliure de bosses", la qual subscric totalment.

Pels cops que he anat a una botiga i m'han mirat extranyats per no vulguer la bossa de plàstic i emportar-mo a mà o dins d'una bossa de roba. Si, és cert que alguns les utilitzaem com a bosses d'escombraries, o per portar l'Oli durant una ruta amb el cau, però sabem que el volum de bosses que generem (que fem generar agafant-les) no l'arribem a reutilitzar.

En tot cas, i sabent que hi ha persones o usos concrets que necessiten aquest tipus de material resisten als líquits, hi ha alternatives biodegradables que si be són més cares, ens donaràn la tranquilitat d'estar posant un granet de sorra a fer més sostenible l'únic planeta habitable que tenim de moment; la Terra.

 

Nota: Degut a la crisi alimentària, tinc seriosos dubtes de la utílitat que tenen aquest tipus d'invents d'orígen vegetal (bosses de patata, biodiesel...) sobretot per que pot arribar a provocar (o ja ho esta fent) un encariment del menjar.

En tant que entreteniment, intento treure-li importància a la meva afició al futbol, sobretot tenint en compte la repercussió que te a nivell mediàtic aquest esport. Tot i això, soc soci del Futbol Club Barcelona i aficionat als seus equips, i en segueixo pateixo mes o menys la seva evolució.

Per això, avui vull dir públicament que jo votaré en contra de la moció de censura presentada per l'Oriol Giralt, contra la directiva que presideix Joan Laporta, per diversos motius:

• La gent que promou aquesta iniciativa son els mateixos que l'any que el Barça va guanyar la Copa d'Europa, van muntar un sidral demanant la inhabilitació del president del Barça, aferrant-se a una lectura polèmica dels estatuts que equiparaven 10 dies a tota una temporada. Van provocar eleccions anticipades, a les quals no es va presentar ningú. Resultat, molt rebombori, desviació per motius extra-esportius i desestabilitzar el club (llavors, el primer equip de futbol anava be).

• Ara aprofiten que el primer equip de futbol no ha guanyat cap títol en 2 anys per fer aquesta moció de censura que pot desenvocar en una altra convocatòria d'eleccions anticipades (qui sap si amb el mateix resultat) que provocara un altre estiu mogut sense poder planificar be la propera temporada “pel be del Barça”.

• D'aquí dues temporades acaba el mandat que els socis li van donar al senyor Laporta, i es convocaran eleccions on ell no es podrà presentar. No te mes sentit esperar llavors a fer eleccions, que la resta de candidats s'hauran pogut preparar la candidatura i tot pegat serà molt mes democràtic? Qui te pressa, qui ja te preparada una candidatura i no vol que altre gent en prepari, jugant amb avantatge?

No soc fan de Laporta, però es un dels millors presidents de la historia recent del club, ens va treure de la misèria absoluta on ens havia deixat Gaspart (econòmicament i esportivament), ha tret un grup de delinqüents feixistes del camp, i ha protagonitzat un període on s'ha guanyat dues lligues i una Copa d'Europa en 5 anys. Cap de les alternatives que s'han presentat abans em motiva mes que el projecte que encapçala Laporta, i per tot això, votaré en contra la moció de censura.

Aquest cap de setmana he assistit a la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Atzeneta del Maestrat, convidat pel SEPC, per parlar del Programari Lliure. Han estat 3 dies de convivència intensiva amb estudiants de tot el territori, universitaris i de secundària, on han debatut sobre els problemes del sistema educatiu del Principat, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i la Franja de Ponent.

Per la meva banda, vaig fer una xerrada semblant a les que vaig fer al Rebrot el 2006 i el 2007, posant més ènfasi en la part política del programari lliure, ja que l'auditori ho demanava, i aquest cop posant l'accent en aquells aspectes en que podrien sortir beneficiats als estudiants, en cas de que les universitats apostessin més pel Programari Lliure, i explicant les diferències de les distribucions educatives per a instituts.

Com a nota positiva dir que en aquests tres anys he notat una evolució del coneixement de GNU/Linux (quantitativament) pel que fa als joves d'aquest país, fent-me notar que més d'un sabia trobat amb el sistema operatiu del nyu i el pingüí en els ordinadors de la seva facultat. Per altra banda, com a nota nota negativa dir que l'autocar que ens portava a Atzeneta el primer dia, va ser aturat per un control extraordinari de la Guardia Civil que va apuntar-se el nom i DNI de cadascun dels assistents, cosa massa habitual en aquests casos i que ens demostra com l'Estat Espanyol vol tenir ben controlat i fitxat qui qüestiona el seu estatus quo. Com anècdota del control, un dels guàrdies em va fer obrir el portàtil que portava per fer la presentació [Notícia del control].

Aquest cap de setmana, també he aprés que estic en contra una cosa que es diu Pla de Bolonya, que amb el pretext de uniformitzar els títols universitaris europeus (això esta be)pretén privatitzar l'ensenyament superior i fer pagar l'alumnat per les seves hores d'estudi, entre altres coses. O sigui que...

NO AL EEES!
(Espai Europeu d'Ensenyament Superior)

No és un tema amb el qual m'hi hagi parat massa a pensar, perquè no en sóc cap expert, tot i que sempre he tingut clar que cada diari tracta les notícies com la seva línia editorial li demana. Com que els diaris acostumen a moure molts diners, les línies editorials també beneficien als qui tenen més diners i és lògic doncs, que els temes d'actualitat es mirin des de l'òptica dels neoliberals.

Avui, llegia l'Avui que puntualment des de la seva fundació es compra a casa els meus pares, un titular que deia així "Dura repressió contra una protesta de les Damas de Blanco a l'Havana" i m'ha cridat l'atenció la fotografia que il·lustra la notícia, on surten 3 dones policia amb faldilla agafant a una dona que esta estirada a terra. No dubto de les bondats d'aquesta prenda de roba, afalagada per moltes dones en bé de la comoditat, però no és la típica prenda de l'uniforma de les i els policies antidisturbis dignes de l'adjectiu quanlificatiu "Dura repressió".  Llavors m'he decidit de buscar altres notícies que parlessin de repressió ens les manifestacions i m'he trobat amb un titular molt semblant que deia "Dura repressió a Moscou d'una marxa opositora", on a la fotografia surten els manifestants i dos línies de contenció formades per militars i policies amb els típics cascs dels antidisturbis. Les dues notícies estan firmades per la redacció del diari i sense haver estat a cap de les dues crec que les situacions són diferents, però com que no sóc periodista segueixo buscant algún indici més a veure si és que sempre es fa servir aquest adjectiu qualificatiu per aquest tipus de notícies. La recerca em porta a trobar el següent titular "Xocs entre independentistes albanokosovars i la policia", on una imatge de la polícia realitzant una càrrega il·lustra la notícia. El Xoc va acabar amb una 70 de manifestants ferits i 14 detinguts.

Repeteixo doncs, que sense ser periodista ni vulguer fer un estudi exaustiu dels mitjants, només veient com tracten aquestes tres notícies, jo personalment i desconfio. Suposo que per això intento llegir premsa alternativa com la Directa, l'Accent o l'Illacrua.

Ahir va sortir a la llum el darrer llibre d'Eduardo Galeano "Espejos - Una història casi universal", i el mateix autor el va presentar a l'Auditori de la Universitat Pompeu Fabra.

Si be altres autors de llibres de contes acostumen a tocar la fibra amb històries boniques en les que els humans reaccionem de forma rotundament contrària a com ho fem realment, l'Eduardo te la capacitat de distreure i divertir, explicant contes cruels com la vida mateixa, cosa que trobo extremandament complicada.

El cert és que sigui com sigui, els contes interpretats pel propi autor guanyen força, per això us recomano que assistiu a alguna de les seves audicions, perquè s'ho valen. 

Si be fa uns dies, publicava un post en aquets bloc avisant a l'audiència que deixava d'actualitzar aquest bloc (cosa que s'ha complert) i migrava a un bloc al portal on hi col·laboro www.lescorts.cc, la cosa no ha anat com esperàvem. Tot i tenir tres autèntics cracs (Quim, Marc i Albert) el primer servidor amb LifeType no ens va acabar d'agradar, (quan ja havíem sol·lucionat la majoria de problemes amb els que be LifeType) llavors vam optar per la plataforma WordPress Mu, que ha suposat la perdua dels comentaris i d'haver de passar certes coses a mà, ja que la migració no era tant automàtica com semblava.

Tot això, afegit que d'aquí poc emigro del meu barri, m'han reduït els motius pels quals duia a terme aquesta migració. Els hi dessitjo tota la sort del món a aquest projecte que intenterà dinamitzar el barri de les Corts, al qual no mi podré implicar tant com fins ara, i seguiré amb l'adreça cortsenc.bloc.cat que, sincerament, m'encanta!

Avui fa 15 anys, va morir assassinat per feixistes, un jove de 18 anys militant de Maulets.

Cal recordar que aquestes coses segueixen passant, per a que no tornen a passar, i aquests brètos que ara es presenten a les eleccions, no puguin campar tranquilament pel món...

 

Guillem Agulló, la lluita continua!

EDITO: MUDANÇA APLAÇADA 

Avui fa 3 anys i 3 mesos que utilitzo la plataforma LifeType gràcies al servei gratuït que ofereix bloc.cat (abans lamevaweb.info). L'atzar ha volgut que avui fagi el meu darrer article, just abans d'anar a veure el Barça que juga contra el Vilareal, igual que el dia que vaig fer el meu primer article titulat "Avantmatx Vilareal-Barça".

Durant tot aquest temps, he patit com molts els problemes de tràfic del servidor, amb la resignació de qui no pot queixar-se al no ajudar a solucionar-ho. No hi he contribuït ni amb mà d'obra, ni amb donacions via Paypal i per tant no em puc queixar de que els servei hagi anat deteriorant-se fins la setmana passada que va deixar d'estar operatiu durant dies. Hem sap greu no haver contribuït a mantenir un domini tant ben trobat com bloc.cat. 

Ara però, s'ha obert un servei de blocs (també LifeType) en un portal on hi col·laboro, lescorts.cc. El fet de que aquest servei tingui un mercat de 70.000 persones a diferència dels 11 milions de potencials usuaris de bloc.cat, és en principi, una grantia perquè no mori d'exit, que així sigui.

A veure si publico els articles que he deixat de publicar durant aquestes setmanes...

Nova adreça: http://blocs.lescorts.cc/cortsenc

Avui, en la matinada del 1 al 2 de febrer, just 800 anys després del seu neixement, vull tenir un record per el pare de la meva pàtria.

Visca la Terra! 

 

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.

Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.

EstatPropi.cat 

 

Per cert, aquests dies he començat el llibre "Jaume I, conqueridor i home de govern" d'en Joan F. Cabestany. Ja us diré el que.